La Garriga ha estat, des de sempre, un lloc de pas entre Barcelona i Vic. Diversos jaciments del municipi demostren la localització d'assentaments ja al paleolític, al neolític i a l'Edat de Bronze. També els romans s'hi van establir entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les runes de la vil·la romana de Can Terrers i de Can Noguera. Després de la caiguda de l’imperi romà i fins al segle X, quan es va crear la parròquia de Sant Esteve, és un període en el qual no es tenen gaires dades del municipi.
Se sap que durant l'Edat Mitjana van anar sorgint diversos nuclis de població, si bé el predomini va ser sempre el poblament dispers. No va ser fins a mitjans del segle XIV que es va començar a formar un nucli urbà, on actualment hi ha la plaça de Santa Isabel, que va acabar convertint-se en l’actual poble. Posteriorment, el poble va anar creixent seguint l'eix de comunicació que determinava el camí ral, antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a Osona. Durant aquesta època va adquirir certa rellevància i fins i tot hi va fer una estada termal el rei Martí l'Humà. Durant la Guerra de Successió Espanyola, la Garriga fou un dels escenaris del Combat del Congost.
L'arribada dels segles XIX i XX
La carretera general i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà marcaren, durant la segona meitat del segle XIX, un gir important en el desenvolupament del municipi. Així, la seva situació propera a Barcelona, la millora de les comunicacions, el seu clima i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d’un gran eixample d’estiueig a la població.
La Garriga patí un revés durant la Guerra Civil, ja que triplicà la seva població en el decurs de la guerra per la massiva arribada de persones refugiades, que aprofitaven el gran nombre de cases d’estiueig que havien quedat buides. La presència del camp d’aviació de Rosanes, a cavall dels termes de la Garriga, l’Ametlla i Llerona, convertí els tallers i les fàbriques de la Garriga en indústria de guerra i provocà un gran moviment de personal militar a la població. La Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil, que el 29 de gener de 1939 provocà un mínim de 15 morts.
Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la seva població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.).