L’administració local, segons la tradició liberal en la que s’inscriu la Constitució espanyola (1978) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1980), s’inclou dins del poder executiu, amb potestat executiva de gestió i de reglamentació. Les lleis solen definir els municipis com entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat (article 137 de la Constitució Espanyola) i de la Generalitat de Catalunya (article 5 de l'estatut d'Autonomia de Catalunya), i com a nivells i institucions de participació dels ciutadans en els afers públics. El municipi és l'instrument d'autogovern i autoadministració de les comunitats humanes instal·lades en el territori. Els municipis serveixen per a assegurar a cada indret del territori la gestió dels serveis i de les funcions públiques que l'Estat no pot prestar directament amb els seus funcionaris, i per promoure i gestionar els interessos de les diferents comunitats.
Però mentre el govern estatal i autonòmic constitueixen poders executius depenents d’una cambra de representació, amb càrrecs electes, els representants municipals assumeixen també funcions representatives d’una col·lectivitat o territori, a més de la funció administrativa i executiva. Així, a diferència de la resta d’administracions, que depenen de governs designats pels respectius parlaments, les entitat locals representen directament, i en aplicació de mecanismes d’elecció democràtica directa, als ciutadans. Això suposa que no hi ha cap subordinació política del govern municipal a cap altre poder públic, que té autonomia. En aquest sentit la Constitució espanyola proclama que els municipis 'gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius' (Article 137) i que 'garanteix l’autonomia dels municipis' (article 140).
Òbviament, un element bàsic de l’autonomia municipal és la suficiència financera que proclama l’article 142: 'les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la Llei els atribueixi.
Totes aquestes qüestions formen part de la legislació municipal espanyola que té com a base la Llei de Bases del Règim Local, de l'any 1985, altres disposicions (Real Decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local) relatives al govern municipal i la Llei reguladora de les Hisendes Locals.
Com s'elegeixen els representants municipals?
Els representants municipals o regidors, com diu la Constitució, en el seu article 140, que 'seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret'.
El nombre de regidors per elegir a cada municipi be determinat pel nombre d’habitants. Fins ara, a La Garriga, com que tenim entre 10.000 i 20.000 habitants, s’escullen 17 regidors. En els municipis de més de 20.000 habitants cal elegir 21 regidors.
L’alcalde/essa és elegit per majoria absoluta de vots dels regidors entre els caps de llista de els candidatures que hagin obtingut regidors, per un mandat de quatre anys. En cas de no obtenir-se la majoria absoluta dels vots, es proclamat alcalde el candidat capdavanter de la llista més votada.
Les competències municipals
Els ajuntaments tenen dos classes de competències, les pròpies, que poden ser exclusives o en concurrència amb altres ens locals, i les atribuïdes per delegació d’altres ens públics. Son competències municipals:
- Seguretat ciutadana
- Ordenació dels trànsit de vehicles i de persones en les vies públiques
- Protecció civil
- Prevenció i extinció d’incendis
- Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística
- Promoció i gestió del l’habitatge (control de l’habilitat)
- Parcs i jardins
- Vies públiques urbanes i rurals
- Protecció del medi ambient (contaminació atmosfèrica i sonora, control activitats classificades, protecció d’espais naturals, potenciació i manteniment d’espais verds, eradicació d’abocaments incontrolats i educació ambiental)
- Mercats, escorxadors (control del cicle de la carn) i fires
- Defensa del usuaris i consumidors garantir la salut, la seguretat i els legítims interessos econòmics dels consumidors)
- Protecció de la salubritat pública (higiene dels aliments, desratització, desinfecció i desinsectació)
- Participació en la gestió de l’assistència primària de la salut
- Cementiris i serveis funeraris
- Serveis socials i promoció i reinserció social
- Subministrament d’aigua
- Clavegueram i tractament d’aigües residuals
- Enllumenat
- Neteja viària, recollida i tractament de residus
- Transport públic de viatgers (Transport públic de viatgers i taxi)
- Activitats i instal·lacions culturals, esportives i ocupació del lleure
- Turisme
- Participació en la promoció de l’ensenyament (manteniment de les escoles públiques i participació en els consells escolars)
En el cas de la Garriga, dins de la comarca del Vallès Oriental, alguns d’aquests serveis es realitzen de forma consorciada. Per exemple, la recollida selectiva es presta a través del Consorci de residus del Vallès Oriental.
Així, els ajuntaments de més de 20.000 habitants han de prestar els serveis mínims següents:
- Enllumenat públic
- Cementiri
- Recollida de residus
- Neteja viària
- Abastament d’aigua
- Clavegueram
- Accessos al nucli de la població
- Pavimentació i conservació de les vies públiques
- Control d’aliments i begudes
- Parcs públics
- Biblioteca pública
- Mercats
- Tractament de residus
- Protecció civil
- Serveis socials
- Prevenció i extinció d’incendis
- Instal·lacions esportives d’ús públic
La normativa reguladora del règim local qualifica de serveis públics essencials, reservats als ens locals (i que poden ser -prestats en règim de monopoli) els següents:
- Servei d’abastament i depuració d’aigües
- Serveis de recollida, tractament i aprofitament de residus
- Escorxadors
- Mercats i llotges centrals
- Transport públic de viatgers
Per tant, els capítols d’urbanisme (planejament, gestió i disciplina urbanística, habitatge) obres i serveis locals (pavimentació de carrer, enllumenat, neteja viària, recollida, transport i eliminació de brossa, enllumenat públic, abastament d’aigua potable i depuració d’aigües residuals) són l’objecte fonamental de l’activitat dels ajuntaments.
En el cas de la Garriga té també molta importància el treball de promoció econòmica local, estimulant la creació de treball i augmentant la competitivitat del teixit industrial i comercial. Per tot això es va crear al seu dia el Servei Local d’Ocupació (SLO). Entre les seves tasques buscar l’inseriment laboral de la població que ho demanda i que darrerament amb la crisi econòmica d’abast mundial ha anat guanyant pes i feina diària.
El municipi té competències en l’ordenació i regulació dels les activitats comercials, i en aquest sentit manté una estreta col.laboració amb l’associació de botiguers i comerciants de la Garriga per treballar en el foment del comerç local.
L’Ajuntament de la Garriga compta amb personal especialitzat per a la promoció esportiva, la gestió d’equipaments i instal·lacions municipals esportives. Disposa d’un bon nombre d’equipaments esportius que posa a disposició de les entitats esportives municipals i de la població en general. Així parlem de dos pavellons municipals, una pista poliesportiva coberta, unes piscines municipals i annexos i un camp de futbol.
L’Ajuntament també exerceix funcions i competències en matèria de dinamització i difusió cultural, mantenint diferents equipaments culturals i procurant pel manteniment del patrimoni històric i artístic. En aquest darrer apartat té un pes rellevant el Centre de Visitants de la Garriga que ofereix tot tipus d’informació sobre el ric patrimoni local que es palesa de forma molt concreta en el Modernisme, veritable signe identitari de la Garriga.
També es treballa de forma molt acurada en la defensa de la llengua i al respecte forma part del consorci de normalització lingüística en dues vessants. La formació i perfeccionament en la llengua i la integració dels nou vinguts.
Hi ha un seguit d' activitats on el municipi pot exercir activitats complementàries a les competències pròpies d’altres administracions públiques. Entre les activitats municipals concurrents hi ha:
- Educació
- Cultura
- Joventut
- Esports
- Promoció de la dona
- Habitatge
- Sanitat
- Protecció del medi
- Ocupació i lluita contra l’atur
- Arxius, biblioteques, museus
- Conservatoris de música i centres de belles arts
- Foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès públic agrari
