Menú
L’Ajuntament ha editat, un any més, el calendari de la Garriga, que enguany va dedicat a la fauna de l’entorn garriguenc.
Una selecció d’aus, mamífers i papallones que representa cadascun dels mesos de l’any, s’ha triat barrejant espècies molt populars, com el pit-roig o la guineu, amb altres de més desconegudes per al gran públic, com la geneta o el picot garser gros.
L’any arrenca, justament, amb el picot garser gros, que, en els mesos d’hivern com el gener, es fa sentir amb el tamborineig repetit del seu bec foradant els pollancres morts del bosc de Malhivern.
Al febrer, la protagonista és la geneta o gat mesquer, mamífer carnívor que no sol hivernar i que a la Garriga es localitza en els boscos dels peus dels cingles de Bertí i del Montseny.
La mallerenga emplomallada, que representa el mes de març, és una de les 5 espècies de mallerengues que podem trobar de manera habitual als boscos i jardins de la Garriga. La cresta que té al cap la fa absolutament inconfusible.
Al mes d’abril, la papallona reina, una de les papallones diürnes més atractives de Catalunya, amb unes petites cues i uns ocels vermells, és prou abundant en alguns racons de la Garriga.
L’oriol és migrador i arriba a les nostres contrades ben entrat el maig. En el tram del Congost entre la Garriga i el Figaró sentirem el seu cant, que recorda la xiuladissa aflautada d’una persona.
El gamarús és un rapinyaire nocturn de costums forestals però a la Garriga arriba a instal·lar-se alguns anys en els grans jardins arbrats del voltant de la ronda del Carril i el Passeig. És al mes de juny quan el sentim més perquè augmenten les nostres passejades nocturnes.
Juliol és el mes de l’esclat de papallones als camps de la Garriga i la papallona zebrada és una de les protagonistes, amb el seu vol característic, planejant sense batre gaire les ales.
La blaveta comuna, petita papallona de color blau, pot ser abundant encara en el mes d’agost allà on un petit prat hagi reverdit amb les tempestes d’estiu.
A la tardor, les guineus joves s’independitzen i busquen lloc on instal·larse. L’abundància de conills a la Garriga podria afavorir que aquest setembre tinguem una visió fugissera del seu pelatge.
Tot i que el gaig és sobretot forestal, en els darrers anys s’ha detectat la seva presència en camps d’oliveres com els de la Garriga. Durant la tardor, en mesos com l’octubre, es dedica a arreplegar fruits i fer-ne rebost.
A la Garriga, la merla és especialment abundant als racons de bosc més humits, ja sigui resseguint el Congost o en els sots ombrívols. Als mesos de tardor, com el novembre, hi troben menjar abundant, com bolets i llimacs.
Taca l’any el pit-roig, al desembre, que hiverna als nostres boscos mediterranis fugint dels hiverns més rigorosos del nord d’Europa.
