Les restes trobades a la placeta de davant l'església de la Doma, arran de la caiguda del xiprer per la ventada, no són d'una fossa de la guerra civil, ni d’una fossa comuna més antiga, ni d’una ossera. Així ho han determinat els arqueòlegs, que hi han estat treballant des del dilluns passat.
Tot el material arqueològic que hi ha sortit té una cronologia aproximada d’entre 1750 i 1850. Els experts han determinat que simplement és un estrat d’anivellament d’uns 80 cm de gruix, on la terra apareix barrejada amb ossos i d’altres materials, que sembla que té continuïtat a la resta de la placeta. Probablement, és del moment en què es va arranjar aquesta placeta, al voltant de 1850-60, en l’època que es va traslladar el cementiri del centre del poble a la Doma. Segurament, per anivellar el terreny van remoure i abocar terra, amb el material que hi havia: ossos, restes ceràmiques i altres objectes, i després es va plantar a sobre el xiprer que ara ha caigut.
L’estudi també ha posat al descobert que sota l'estrat documentat sembla que hi pot haver de tombes anteriors al segle XVIII.
Un cop finalitzat l'estudi, els arqueòlegs col•locaran una capa de geotèxtil que marca el punt fins al qual ha arribat la intervenció, i reompliran el forat amb els ossos i la mateixa terra extreta durant la intervenció.