Menú
Entrevistem Marta Vigo Mitjans, autora del llibre Que em portin al circ!, que presenta aquest divendres 1 de març a les 19 h a la Llibreria Strogoff, dins dels actes de l’Ajuntament de commemoració del 8M.
Marta Vigo Mitjans va estudiar Educació Infantil, on es va començar a focalitzar en abordar la influència dels agents educatius en la construcció del gènere en infants de tres a sis anys, i va realitzar el màster d’Antropologia i Etnografia a la UB. Aquesta última etapa l’ha conduït a continuar investigant en referència al gènere tot posant el cos al centre. Vinculada al món del lleure educatiu i cultural, és militant de SomBarbàrie, un col·lectiu de dones i dissidències barbudes que aposten per visibilitzar la diversitat de cossos. La seva autoidentificació com a dona barbuda l’ha portada a escriure el llibre Que em portin al circ! que reclama la possibilitat de revisar l’aspecte restrictiu de les normes socials que permeten les nostres vides.
Què et va impulsar a escriure Que em portin al circ!?
La intenció inicial no era escriure un llibre. El meu objectiu era dedicar-me, egocèntricament, dos anys d’investigació del màster d’Antropologia i Etnografia a descobrir-me i entendre’m. Tot va néixer de l’ofegament que ens travessa a totes en el nostre dia a dia, el famós cànon de bellesa normatiu femení asfixiant i, des
d’aquí, esgotada de performar el meu cos pelut i barbut dia rere dia, vaig decidir fer el meu Treball de Fi de Màster, que després s’ha transformat en llibre, sobre la
figura de les dones i les dissidències barbudes. Vaig estar dos anys treballant sobre la temàtica, però sobretot, vaig estar escrivint-me, llegint-me, recordant-me,
tocant-me, plorant-me, qüestionant-me, però no sola, aquest viatge l’he fet amb les companyes de SomBarbàrie, col·lectiu de dones i dissidències barbudes on milito.
Creus que la seva lectura pot ajudar a afrontar pors i superar complexos? Era la teva intenció?
La meva intenció era dedicar-me un espai per mi, per deixar-me ser i començar-me a estimar millor. Ara, amb el llibre publicat, la meva realitat, la meva vivència, jo soc llegida. Em despullo davant de la lectora i, per mi, parlar des d’aquí, des de l’obertura, la ferida i la tendresa, és el que permet que les lectores es puguin connectar amb vivències seves. Al cap i a la fi, es parla del cos i dels pèls i, a partir d’aquí, entenc que cada persona en fa la seva lectura i hi connecta amb allò que sent. Jo feliç si el llibre pot ser un coixinet on abraçar-se i fer una mica més lleugera la vivència corporal contemplant tots els eixos d’opressió que ens
travessen cada dia. Em surt pensar en la Marta petita i per ella hauria sigut un regalàs tenir el llibre, bàsicament per veure com a possible la realitat de ser barbuda i poder-se començar a viure amb més permissibilitat.
Malgrat els cossos no normatius encara estan sotmesos a pressió estètica, creus que cada cop hi ha més joves que es mostren tal i com són?
Per mi el quid de la qüestió no està en si cada vegada hi ha més joves que es mostren tal com son, sinó en com acompanyem els cànons de bellesa i la pressió
estètica a nivell social. En aquest joc pervers hi estem participant totes, petites i grans. Per mi és fonamental, a més, fer una lectura interseccional, contemplant
com ens condiciona el gènere, la raça, la classe o l’edat. I revisar quins espais tenim en el nostre dia a dia per debatre i reflexionar sobre les imposicions estètiques
i les seves conseqüències directes en les nostres vides, per, sobretot, poder acompanyar de forma més conscient aspectes com l’autopercepció i l’autoestima d’infants i adolescents.
Has rebut el Premi Recerca ICA: Mirades des de l’Antropologia. Què significa per tu?
Encara estic assimilant tot el que esta comportant haver rebut el premi i, conseqüentment, haver publicat el llibre amb l’editorial Manifest. Tant el llibre com la feina que estem fent des de SomBarbàrie, estan creant una escletxa de realitat possible, generant nous models de bellesa i estètica. Per mi està sent una vivència preciosa i molt enriquidora i tot el que li dona sentit a això és fer presentacions i conversar amb les persones que hi venen o fer tallers posant el cos al centre.
Què li dius a la gent que t’encasella per ser una dona amb barba?
El concepte de dona per mi és molt restringit, en el qual no m’hi sento còmoda i per això m’identifico com a dona barbuda, donant-me espai i permetent-me existir tal com soc. No sento rebuig cap a aquesta “etiqueta”, al contrari, me l’he reapropiat i resignificat. Aquest concepte em defineix.
