Menú
Aquest matí, a l’Ajuntament, ha tingut lloc la signatura del contracte d’obres de la restauració de les cobertes de l’església de la Doma, que començarà aquest mes de novembre.
La intervenció, a càrrec de l’empresa Construccions Coprho SA, té un cost de 121.000 euros que es finançaran en part gràcies a dues subvencions de la Diputació de Barcelona.
Durant els treballs es rehabilitarà la coberta de l’església, molt deteriorada i un constant focus d’humitats i de filtratge d’aigua a l’interior del monument, i també se’n reforçaran els laterals.
“La rehabilitació de la Doma és un projecte que hem impulsat des de l’Ajuntament. Portem anys treballant-t’hi”, ha explicat l’alcaldessa Meritxell Budó, recordant que per poder intervenir-hi i demanar ajuts supramunicipals va fer falta que el bisbat de Terrassa i la Parròquia de la Garriga cedissin la Doma a l’Ajuntament.
“Començarem per la teulada, perquè aquesta és una actuació que calia fer de manera immediata, però seguirem avançant en la conservació d’aquest conjunt monumental en el propers anys”, ha assegurat.
El passat 2013, l’Ajuntament ja va haver de fer una actuació d’emergència a la teulada de Doma, on a partir d’unes fotografies aèries publicades al llibre La Doma, retaule dels garriguencs â??editat per La Garriga Secretaâ?? es va detectar un gros forat a la teulada.
Sobre la Doma
Amb el nom de la Doma es coneix el conjunt que inclou l’antiga església parroquial, els edificis de la domeria i el cementiri vell. La primera notícia de l’església és del segle X. La part més antiga del temple actual, però, és la nau central, romànica, construïda al segle XII. L’aspecte actual de l’església data del segle XVI, moment en què es construïren la nau
lateral amb la porta d’entrada al temple, la capella fonda, la sagristia, el campanar, el comunidor i el cor.
L’interior de la Doma conserva un magnífic retaule gòtic de Sant Esteve. És la peça artística més important del conjunt de la Doma, de finals del segle XV. L’entorn de l’església de la Doma sempre ha realitzat la funció de cementiri. Hi ha interessants obres arquitectòniques i escultòriques i hi són enterrats personatges tan notables com l’arquitecte Manuel J. Raspall.
