Menú
Sense les aigües termals, de les més calentes de Catalunya, la Garriga no seria tal com la coneixem avui.
Les aigües termals de la Garriga són mineromedicinals, alcalines i brollen a una temperatura de 60º. La seva composició, amb sulfat i clorur, fa que siguin molt indicades per als tractaments dermatològics, per augmentar el flux sanguini, alleujar contractures i fractures, i combatre l’estrès.
A la Vil·la romana de Can Terrers (s. I a C ) ja hi trobem una zona de banys calents, amb un circuit amb sauna, sales calentes, fins acabar amb una zona de piscina i aigua freda. Aquells però, no eren uns banys amb aigües termals, sinó que l’aigua s’escalfava de forma artificial.
Al s XII trobem la primera referència documentada que parla de “la aigua calda dels banys”.
El primer cop que es farà un ús comercial de les aigües termals serà al 1346, amb la construcció de l’Hospital de Banys, un espai que va ser freqüentat per les classes benestants de l’època, fins i tot per Martí l’Humà. Més endavant l’hospital de pobres i malalts serà assumit pel municipi.
A partir del s XVIII hi havia tres pous públics i una cinquantena de cases del centre històric amb aigua termal. Avui en dia no es recomana consumir l’aigua termal per a la cuina, però abans era habitual utilitzar-la per a bullir verdures o llegums.
L’aparició de la burgesia i la popularització de les idees higienistes que posaven en valor l’alimentació, el descans, la neteja, la qualitat de l’aire, com a forma de salut i per evitar la propagació de malalties, van provocar un auge dels balnearis a mitjans del segle XIX.
A la dècada del 1890 la Garriga tenia sis balnearis que eren espai de salut i trobada social de la burgesia de l’època: el Balneari Blancafort (“l’Establiment”), Els Banys Martí (“Termes Victoria”), Els Banys de can Macari Mallol, Balneari Nualart, Banys d’en Poy o ca la Bàrbara i Banys Tinturé.
