Menú
Ara que s'acosta la castanyada, repassem l'orígen d'aquesta festivitat i algunes frases fetes relacionades.
Rumiant, rumiant... no us heu preguntat mai d’on ve l’origen de la festivitat de la CASTANYADA? Per tal de TREURE-US LES CASTANYES DEL FOC, ens hem documentat a fi de mostrar que és una data marcada per l’església catòlica, però té els seus orígens en la cultura celta. Això ENS DEIXA DE PASTA DE MONIATO.
Els celtes dividien l'any en dues parts; la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i en la que es creia que els difunts podien contactar amb els vius.
La castanyada se celebra en aquest període en què el sol cada vegada té menys força i antigament tothom es reunia a la vora del foc per pregar pels seus difunts. I què dona la tardor? Castanyes, codonys, ametlles, moniatos... I amb això es feien uns dolços exquisits, els tradicionals panellets (fets d’ametlles i moniatos).
La tradició de menjar aquests aliments provenia de la necessitat d’energia per a romandre desperts tota la nit. Els campaners de les esglésies recorrien els veïnats dient a la gent que era hora de resar pels difunts i per a escalfar-se, res millor que els panellets, castanyes ben calentones i un bon raig de vi dolç. Era una manera de DONAR CASTANYA als mals esperits.
El famós costumista Joan Amades explica al Costumari Català com eren els estris que usaven aquestes professionals de treure les castanyes del foc: "Fogons de terrissa semblants a una copa", i més endavant "torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes".
També es diu que era costum deixar els focs encesos durant la nit i preparar el menjar per als avantpassats perquè poguessin menjar i escalfar-se quan tornessin de visita. Segons la tradició, els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions.
En els darrers anys, la festa de la Castanyada i Tot Sants s'ha vist "amenaçada" pel Halloween, una festivitat molt estesa a Amèrica del Nord i que ha creuat l'Atlàntic per influència del màrqueting i dels films amb segell de Hollywood. Vivim en una contínua batalla entre reunir-se la família al vespre al voltant de castanyes i panellets o bé sortir al carrer disfressats per anar trucant a les cases i rebre tota mena de llaminadures.
Són dues festes diferents, S’ASSEMBLEN COM UN OU A UNA CASTANYA, però en realitat l'origen d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts que la de Tot Sants. El mateix nom ja dona una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de tot els sants). Són dues maneres de celebrar una festivitat: la nostra i la que ens arriba de fora.
