La societat està evolucionant ràpidament, i tot i els reptes assolits (com és entendre, parlar, llegir i escriure el català) hi ha nombrosos indicadors que mostren una tendència negativa en l’ús i coneixement de la llengua.
La llengua catalana està en constant moviment perquè és viva, perquè es fa servir, perquè l’utilitzen més de 4 milions i mig de persones, això suposa un 36% de la població de Catalunya. Però segons les dades de l’infoCAT de la Plataforma per la llengua, 8 de cada 10 persones canvien de llengua quan algú els parla en català sense saber si aquella persona entén el català o potser l’està estudiant i encara no s’ha decidit a practicar-lo.
La situació del català és complexa, i ara hem de pensar en el seu present i futur. Com a societat i com a país, hem de tenir la capacitat d'actualitzar i modernitzar les eines que l’han fet progressar fins ara. És en aquest context que treballem per l’assoliment del Pacte Nacional per la Llengua, és un projecte de país que té tres objectius:
Per tirar endavant aquesta proposta cal sumar els màxims d’agents polítics, organitzacions, entitats i la població en general.
Hi ha molts nouvinguts que han estudiat o estudien català per la feina, per la societat, per les amistats, per sentir-se membres de la comunitat i són molts els que es queixen que els catalanoparlants, en veure’ls, directament se’ls adrecen en castellà. Per què? Perquè tenen un altre color de pell? Perquè el cognom no és ni Puig, ni Galbany, ni Tura, ni Ferrerons? O perquè el seu ritme a l’hora de parlar és més pautat i calmat que el que fem servir habitualment?
El Pacte Nacional per la Llengua ha de ser la base per al futur pla de política lingüística pluriennal per convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social.