Menú
La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.
La llengua de signes catalana, coneguda habitualment per la sigla LSC, és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d'una llengua natural de modalitat gestual i visual emprada per part del col·lectiu de persones signants com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural. També és la llengua en què solen relacionar-se amb altres persones del seu entorn familiar i social immediat.
Cap al 1800 es va crear la primera escola per a infants sords a Catalunya, basant-se en el mètode manual i que poc a poc s’anà perfeccionant, creant una normativa fins arribar a obtenir un reconeixement oficial a Catalunya el 1994. Catalunya fou la primera comunitat autònoma a aprovar la LSC com a llengua oficial de tot l’Estat.
Malgrat tot no va ser fins el 1985 que es va elaborar el primer diccionari de la llengua de signes i tres anys més tard s’organitzava un curs per a professors de LSC.
Durant els anys 2019-2020 s’han tirat endavant uns projectes en llengua de signes catalana amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística.
Les persones interessades poden entrar al portal de l'Associació d'Usuaris i Estudiants de la llengua de signes per informar-se'n i formar-se en aquesta llengua (auelsignes.org).
