Menú
Entrevistem l'actor David Menéndez, un dels protagonistes de Jauría, que es representarà al Teatre de la Garriga, El Patronat el dia 1 de desembre en el marc dels actes del 25N Dia Internacional contra les Violències vers les Dones.
David Menéndez és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat com actor en obres com Rei Lear, dirigida per Lluís Pasqual, o L’olor eixordadora del blanc, per la qual va estar nominat com a millor actor teatral als XXVII Premis Butaca. També ha treballat en cinema, en pel·lícules com Creatura, d’Elena Martín, o As Bestas, de Rodrigo Sorogoyen, i en sèries com Mira lo que has hecho, de Berto Romero, o Antidisturbios, del mateix Sorogoyen. Ha escrit i dirigit obres teatrals i també és cantant, sota el nom de Boye. És un dels protagonistes de Jauría, que es podrà veure al Teatre de la Garriga, El Patronat el dia 1 de desembre en el marc dels actes del 25N Dia Internacional contra les violències vers les dones, enguany dedicat a les violències sexuals.
A Jauría interpretes un dels membres de “La Manada”. Com et vas preparar per un paper com aquest? Ha suposat un repte especial per tu?
Jauría ha estat un repte molt especial perquè aquest cas és història d’Espanya. És una història complexa i, com actor, és molt important preparar-ho de forma que estigui a l’alçada del projecte.
D’una banda, per aprendre el text, que és molt rítmic, vam quedar molt, abans de començar els assajos. A més, havíem de treballar els personatges perquè caiguessin bé al principi, per no demonitzar-los. Havíem de treballar més la part de carisma que no pas la diabòlica. Tot això vol dir que calia tenir molta complicitat entre nosaltres, fer molt equip.
L’obra es presenta com una ficció documental. Com es treballa aquest gènere?
La ficció documental es treballa sobretot sense fer els personatges reals. Els vam crear a través del que ja estava escrit (els textos són el que van dir els testimonis exactament), però només existeixen dins del teatre.
I pel que fa a la part de ficció, el Miguel del Arco (director) vol crear un univers que treballi per ell sola, amb uns personatges que, com deia, només existeixin a l’obra. La resta és la vida real, i la vida real és tan forta i en aquest cas tan abrumadora que no cal ni tocar-la.
Quin efecte vol tenir Jauría, socialment parlant, tenint el compte que el cas i el judici van marcar un abans i un després pel que fa als conceptes d’agressió sexual, consentiment i revictimització?
Aquesta ficció fa de mirall per explicar aquesta història, posant-se en favor de la víctima. I nosaltres, com a societat, hem d’explicar aquesta atrocitat que va passar per posar de manifest els motors socials que van fer que acabés passant i, sobretot, perquè no es torni a repetir.
Si fem aquesta història per gent jove, per gent de qualsevol generació, és per explicar que això ha passat, que segueix passant i que cal tenir-ho en compte. Si la veus i t’emociona, segurament després, quan estiguis en el teu dia a dia, i surtis de festa o estiguis amb una noia o estiguis en un grup de WhatsApp, et plantejaràs com t’hi has de relacionar.
Hi ha un caldo de cultiu, creat pel masclisme, que fa que aquests nois puguin violar i diguin que ells només s’ho estaven passant bé i que ella en cap moment va dir que no. Cal educar sexualment i poèticament la societat per entendre perquè succeeixen aquestes coses i què hi ha de nosaltres en tot això.
Quin retorn teniu del públic que l’ha vist fins ara?
És d’una emoció colpidora. A tothom ens afecta molt, i sobretot a les persones que ho han patit. Pel que fa a la ficció, el públic s’adona que hi ha un treball molt gran al darrera, un joc teatral molt bonic. Quan acaba, la gent vol fer moltes abraçades a l’Ángela, que fa el paper de la víctima.
Tanqueu la gira al teatre de la Garriga. Quins son els teus propers projectes?
Segueixo amb la gira del meu disc A dónde vais?, de Boye. També vaig rodar una sèrie a la Garriga i estic treballant en altres projectes audiovisuals, musicals i teatrals potents, que encara no es poden dir, però que veuran la llum l’any que ve i que espero que pugueu gaudir!
