Menú
Entrevistem l'actriu Marta Marco i l'actor Ernest Villegas, protagonistes de Cor dels amants, de Tiago Rodrígues, que passarà pel Teatre de la Garriga, El Patronat el dia 11 d’abril.
Marta Marco Viñas és actriu, llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Va iniciar la seva carrera professional als 19 anys i des de llavors ha participat en nombroses obres teatrals, com Terra Baixa, Un matrimoni de Boston, El curiós incident del gos a mitjanit, La Trena o El Barquer. També ha fet cinema i televisió.
Ernest Villegas Vila és actor. Va estudiar Art Dramàtic al Col·legi del Teatre de Barcelona i ha treballat en teatre, cinema i televisió. Ha participat en obres com La reina de la bellesa de Leenane, Hedda Gabler, Coses que dèiem avui o L’inspector.
Junts, protagonitzen Cor dels amants, de Tiago Rodrígues, que passarà pel Teatre de la Garriga, El Patronat el dia 11 d’abril.
A Cor dels amants interpreteu una parella que s’enfronta al pas del temps. És una situació que segurament toca molta gent i que remou... Quin retorn heu rebut del públic?
Marta: Tot just encarem la gira de Cor dels amants i encara no tenim la punció del públic en gira, però la resposta durant la temporada regular va ser increïble.
Ernest: Jo de moment només l’he rebut com a públic, i puc dir que és preciós veure aquesta evolució de la història de la parella, el seu patiment, com s’estimen, els seus alts i baixos... tot ens ressona. Tinc la sensació que com a actor ho gaudiré moltíssim, perquè és un viatge increïble i fent-lo amb la Marta, el gaudiré encara més.
El text juga molt amb el so, a través de cacofonies, diàlegs a l’uníson... Deu caldre una gran complicitat entre protagonistes per tal de crear aquesta harmonia...
M: És una obra que requereix d’una gran escolta, una gran generositat i una gran complicitat entre els dos intèrprets, perquè han de crear la música junts. No pots fer la teva música per després acoblar-la a la música de l’altre, sinó que ha de ser una música a l’uníson, però que alhora aporta la personalitat de
cadascú, sense imposar-la a la de l’altre, sinó intentant ajustar molt bé les veus, escoltant-se molt.
L’ obra és el reflex del que explica, el reflex de com una parella han de ser generosos l’un amb l’altre, com s’ho han de donar tot i s’han d’escoltar i dialogar sense que un porti més la veu cantant que l’altre, sinó amb molta generositat.
E: Per la dificultat d’aquest text d’estar parlant alhora, és necessària molta concentració, molta escolta. No deixes d’explicar la mateixa història, però des del teu punt de vista. L’arrencada i el final són els moments més exigents en aquest sentit. Si ja hi ha complicitat, tot això que ens juga a favor.
Ernest, tu prens el relleu de Joan Carreras en aquesta gira. Com prepares el paper per fer-lo teu?
Em va arribar aquest regal i li vaig donar dues voltes, perquè és un espectacle que em va meravellar i sabia de la dificultat, però estic molt content amb la proposta perquè és un text preciós, que diu moltes coses que ressonen per tot arreu i emocionen com a intèrpret. Abocar-les al públic és un repte que em fa molta il·lusió.
I Marta, com has viscut aquest “canvi de parella”?
Encara hem de testar aquest canvi, però evidentment, fent l’obra amb la persona amb qui comparteixes la vida, ja tens molta feina feta, perquè tota aquesta complicitat, aquesta escolta i aquesta generositat les portes creant des de fa molts anys. Fer-ho amb l’Ernest serà un plaer molt gran, perquè només amb la
mirada ja ens sabem la complicitat, ens coneixem molt.
Teniu altres projectes en perspectiva després de la gira de Cor dels amants?
M: Després d’aquest projecte, m’embarco a l’obra No em miris, en el marc del Festival Grec, amb la Companyia Cultura i Conflicte, dirigida per Joan Arqué. És una obra sobre familiars de persones que han tingut una doble vida com a maltractadors, torturadors, assassins... en dictadures com la xilena, en l’època
de Pinochet. Es basa en un cas molt concret, el de Verónica Estay Stange, i crec que pot ser molt interessant explicar com vius el fet d’acceptar que el teu tiet o el teu pare ha pogut fer aquestes atrocitats, tot i ser un gran pare.
E: De cara al 2027 es preparen projectes que encara no es poden explicar, però que són molt bonics, amb gent molt bonica.
