Menú
Arriba el mes de febrer i hem de parlar del Carnaval, (o Carnestoltes?), disfresses, Dijous Llarder, Dimecres de Cendra...
Són dates que tenen com a punt de partida l’església.
Anem a pams, Dijous Gras, també anomenat Dijous Llarder (es menja llard, greix en excés), marca l’inici de la festa, la gresca que suposa el Carnestoltes, la disbauxa i el fet de menjar fins a atipar-se amb tots aquells àpats que estaran prohibits quan comenci la Quaresma amb el Dimecres de Cendra. Per això quan arriba Dijous Gras, els aliments tradicionals són la coca de llardons, la botifarra d’ou, la truita de Dijous Gras(farcida de botifarra), productes amb un elevat contingut de greix.
Després del famós dijous d’àpats forts, arriba el Carnestoltes. O n’hem de dir ‘Carnaval’? Les dues paraules són correctes, però cadascuna té un origen diferent. El Carnestoltes és el nom habitual als Països Catalans, prové del llatí carne i toltes i vol dir ‘treure carn’. Així doncs, aquesta paraula fa referència a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa amb el dimecres de Cendra. A més, el famós ninot de palla que es penja i es crema públicament aquests dies de festa s’anomena també Carnestoltes.
Aquesta festa s’ha modificat amb el pas dels segles i en l’actualitat, la gresca arran de la varietat de disfresses que es posa la gent en sortir al carrer. Parlem de ‘les disfresses’, en català és una paraula femenina.
El mot Carnaval ve de l’italià, significa el mateix llevar la carn, treure-la dels àpats. Per tant podem fer servir un terme o un altre si ens referim exclusivament a la festivitat, en canvi quan parlem del personatge, hem d’anomenar-lo Carnestoltes, el rei Carnestoltes.
I tot seguit arriba el Dimecres de Cendra. Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d'abstinència (igual que el Divendres Sant), La denominació prové d'època del segle X.
En molts municipis de Catalunya té lloc l'enterrament de la sardina el mateix Dimecres de Cendra. Estem davant l'últim acte del Carnaval, que tanca tot el cicle de gresca i xerinola. En origen, l'enterrament de la sardina el trobem a la tradició ja perduda de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnaval per tal de posar fi al període de festa per començar la Quaresma.
La Quaresma és un costum que es va fixar al segle iv, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. La nostra tradició mostra la Quaresma com un personatge anomenat la Vella Quaresma, és aquella senyora amb un bacallà a la mà i 7 peus que marquen el temps que falta fins Diumenge de Rams. Ella serà la responsable d’imposar la calma i els àpats frugals.
Febrer comença il·luminat, amb festa i gresca i acaba amb formalitat i control.
