Menú
Amb l'arribada del bon temps, poden aparèixer nius de vespa asiàtica. És important saber què cal fer davant la presència d'aquests insectes.
La vespa asiàtica o Vespa velutina nigrithorax és una espècie invasora procedent del sud-est asiàtic, la presència de la qual ha comportat efectes negatius sobre l’apicultura (ja que depreda les abelles que integren les arnes, afectant a la producció de mel, cera i altres productes apícoles), sobre la fauna autòctona (ja que és un nou depredador) i sobre les plantes conreades i la flora silvestre (ja que depreda abelles i altres insectes pol·linitzadors).
Aquesta espècie invasora viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia, i es va detectar per primer cop a Catalunya l’any 2012, provinent de França (on va arribar de forma accidental). La vespa asiàtica ha trobat a Europa un espai ideal, afavorit pel clima i perquè té encara pocs enemics naturals, de manera que es reprodueix i dispersa ràpidament.
Durant els darrers anys s’han trobat nius a la zona del Vallès Oriental, inclosa la Garriga.
Quins riscos pot comportar per a la salut?
Només ataquen si se senten amenaçades i no són més agressives que les vespes autòctones. Tampoc suposen un risc més elevat, ja que el tipus de verí que transmeten amb la picada és pràcticament igual al de les vespes autòctones. La seva picada no és més perillosa.
Manipular els nius sí pot suposar un gran risc, ja que la persona pot ser atacada per moltes vespes alhora.
Diferències entre la vespa asiàtica i l'autòctona
La vespa asiàtica és pràcticament tota negra i només té una ratlla groga al quart segment de l’abdomen. És la única que té les potes fosques al principi i grogues al final.
Cicle biològic i alimentació
Habitualment, al mes de març, les reines surten de la hivernació i construeixen un petit niu primari o embrionari, de la mida d'una taronja i color marronós, en llocs protegits a edificis, porxos i altres construccions.
Al maig, apareixen les primeres obreres, que fabriquen el niu secundari en una nova ubicació i on hi poden viure milers de vespes obreres.
Durant la tardor, la reina produeix fins a 200 vespes reines, que hivernaran i fundaran noves colònies l'any següent. En aquest moment, la reina mor i les vespes obreres acabaran morint amb l'arribada del fred.
Quant a l'alimentació, les vespes adultes s'alimenten de líquids dolços i fruita madura, i les larves, d'insectes, sobretot abelles, que són capturats per les adultes i portats al niu.
Els nius
Normalment, construeix dos nius: un de primari, més petit, i un de secundari, de grans dimensions. Es diferencien d'altres nius pel seu aspecte, semblant al paper mastegat i amb un sol orifici de sortida, petit i lateral.
La vespa asiàtica aprofita les valls fluvials i els arbres de ribera com a via d'expansió. Els seus nius es poden trobar a les branques més altes dels arbres i en construccions o entre matolls, i se solen detectar a la tardor, quan els arbres perden la fulla i queden al descobert (tot i que hi són des de la primavera o l'estiu).
Durant l'hivern, el niu queda buit perquè la reina i les vespes obreres moren i les noves reines fundadores que no moren marxen per hivernar. Per tant, aquest niu és abandonat i ja no serà reutilitzat per les noves reines. A l'hora de manipular un niu secundari, hem d'estar segurs que la colònia és morta per evitar riscos.
Què fer...
-Si reps uns picada de vespa asiàtica:
La picada de la vespa asiàtica té els mateixos símptomes que una picada de vespa autòctona. Poden ser una mica més doloroses perquè el fibló és més gran, però no contenen un verí més nociu. Cal:
-Si detectes un niu de vespa asiàtica:
Cal enviar un correu electrònic a sanitat@ajlagarriga.cat amb l’assumpte “Vespa asiàtica" i adjuntant aquesta fitxa.
Un cop rebut l'avís, una empresa especialitzada realitzarà una inspecció per decidir, a partir de criteris tècnics, la necessitat o no de retirar el niu.
Cal recordar que l’Ajuntament només actua als equipaments i a la via pública, mai a la propietat privada.
Actuacions de l'àrea de Salut Pública
