Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat

La Garriga és un poble més que ha acollit famílies procedents d’Ucraïna.

Estem vivint uns dies tristos per la guerra de Rússia amb Ucraïna i la realitat dels refugiats. És un moment en què han sorgit del no res milers de butxaques solidàries, mans per abraçar, dones i homes per acollir i ments obertes per donar un cop de mà en tot el que faci falta a aquestes persones que fugen de la guerra, de la injustícia, de la desgràcia.

En dret internacional general, una persona refugiada vol dir que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física ja que té temors fundats de ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social. Per tant, en sentit estricte, una persona que marxa del seu país per altres causes, i no hi ha cap element de persecució o de temor de persecució, no es considera un refugiat. 

A la Unió Europea, les persones que fugen únicament de les conseqüències genèriques d’un conflicte es consideren migrants forçats.  

Entenem que els refugiats són persones que han de marxar del seu país, però n’hi ha de diferents tipus: refugiats de trànsit, en òrbita i in situ. 

Per una banda hi ha els refugiats de trànsit, són aquelles persones que estan admeses temporalment en el territori d’un estat sota la condició que es reassentaran en un altre estat. En canvi els refugiats en òrbita són aquells que han de desplaçar-se d’un país a un altre a la recerca d’asil perquè no troben cap estat disposat a concedir-los-en. Per altra banda, les persones refugiades in situ, són les que fugen del seu país per evitar les conseqüències genèriques d’un conflicte armat, d’una situació de violència permanent o d’altres situacions de desordres públics greus, així com la violació dels drets humans. En aquest cas són conscients que  posarien en perill la seva seguretat si tornessin a casa seva. 

Finalment, en casos de conflictes armats, situacions de violència permanent o de catàstrofes, també és habitual parlar de desplaçaments interns. En aquest cas, es tracta de persones que han abandonat el seu lloc d’origen però no han creuat cap frontera reconeguda internacionalment. 

 Font: Termcat

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. 

Article 3, Declaració Universal dels Drets Humans