Menú
Entrevistem Edgar Canet, pilot guanyador del Dakar 2025 en categoria Rally 2.
Edgar Canet i Ardèvol és pilot de motociclisme. Amb 14 anys es va proclamar campió d’Espanya de Motocròs en categoria de 85 cc i ha estat quatre cops
campió de Catalunya. Als 18, va entrar en el món dels Rally Raid, i va quedar 2n en el 1.000 Dunes. També ha destacat en competicions com el Rally del Marroc o el de Portugal. En el Dakar, va guanyar en la seva categoria, Rally 2.
Primera participació al Dakar i guanyador de la teva categoria, 8è en la general i millor rookie. Com et sents?
Ara, que han passat ja unes setmanes, més tranquil. La cursa va ser molt exigent, però vam superar totes les expectatives. Tot va anar força bé, el meu pilotatge, la KTM 450 Rally de l’equip de fàbrica, els companys de cursa... En dues setmanes passen moltes coses i crec que, tot i l’eufòria i altres moments més complicats, ho vam saber gestionar bé. Ara toca pensar en nous objectius, ja que la competició segueix i no puc oblidar que soc encara un autèntic aprenent en aquesta modalitat de Rally Raid.
Com et vas preparar per una de les proves més dures i quines expectatives tenies?
L’objectiu des de l’inici era arribar a meta en la darrera jornada. Això ja era tot un somni. En quant a la preparació, tan sols feia un any que havia deixat les curses de motocròs i sabia que cada entrenament havia de ser un repte. Un repte perquè mai havia disputat campionats en què ets una setmana damunt la
moto, com és el cas de la majoria de proves del Mundial, i molt menys havia estat mai quinze dies pilotant...
És una disciplina que no té res a veure amb d’altres del món del motor i havia d’aprendre el més ràpid possible el funcionament d’un roadbook, com funcionen les curses, fer-me amb la moto, saber llegir molt bé els trams per on passen les etapes... a més de tot l’apartat tècnic i físic, la mentalitat també és clau quan decideixes fer front a un ral·li.
L’experiència del teu mentor, Nani Roma, et deuria ajudar molt...
Tot i que ell no era molt partidari que jo em passés als ral·li, sempre he seguit els seus consells. No podem oblidar que el Nani va ser el primer guanyador espanyol del Dakar i que, a més a més, segueix en actiu sent un dels referents sobre les quatre rodes. Ell sap què és liderar un Dakar i cometre un petit error que et fa abandonar. El Nani i tota la seva família son, des de fa molts anys, part de la nostra família i he après ara, ho vaig fer abans i continuaré
aprenent d’ell.
Tu venies del motocròs, en què vas ser campió d’Espanya i de Catalunya, i en passar-te als raids també has pujat a podi en diverses ocasions. Amb quina modalitat et quedes?
El motocròs és l’esport amb què he crescut. De fet no pots fer el salt al món dels ral·lis fins que no tens la majoria d’edat. Des de ben petit, cada gener he seguit amb els meus pares i el meu germà Joan el Dakar... simplement veia a la televisió el que algun dia volia fer jo: pilotar per deserts i per terrenys que,
en moltes ocasions, son totalment impracticables. La solitud del ral·li fa que et coneguis en profunditat. Has d’estar al 100% sempre, perquè qualsevol distracció pot tenir conseqüències importants, tant per al pilot com per als seus objectius en la classificació final. Sincerament, ara que ja soc un pilot professional de ral·lis, em quedo amb això, crec que és un pas natural que com a Edgar Canet volia i havia de fer.
Què et va semblar la rebuda que et van fer a la Garriga?
Impressionant. Podia imaginar que hi havia alguna cosa, però veure tanta gent amb qui he compartit i comparteixo moments esperant-me va ser una sensació brutal. Agraeixo moltíssim a tots els que ho van organitzar, en especial a l’Ajuntament de la Garriga... algun dia espero tornar, però amb el Touareg gran.
