Menú
La duplicitat de feines dels habitants de la Garriga durant el segle XVII és un dels temes que desenvolupa el llibre “Història de la Garriga. Dels petits assentaments humans al segle XXI”, a la venda a partir del 27 de març.
La precarietat de les cases obligava garriguencs i garriguenques a trobar ingressos al marge del conreu de la terra. Genís Vinyoles, per exemple, els va obtenir com a voluntari remunerat durant la Guerra Gran, a finals del segle XVIII. És un cas extrem i puntual.
Als segles XVIII i XIX, a la majoria de les cases de la Garriga, en canvi, hi havia dones que filaven. En aquest sentit, tenim notícies més concretes d’un grup de famílies que es presentaven com a espardenyers i corders (és a dir, que treballaven el cànem) tot i que continuaven conreant algunes peces de terra.
Però també hi havia famílies que es presentaven com a treballadores de la terra i que, com a segona activitat econòmica, també manufacturaven el cànem. Tots els corders i espardenyers de la Garriga treballaven per abastir una xarxa comercial que es devia estendre més enllà del Vallès.
El llibre Història de la Garriga és un projecte de l’Ajuntament pensat per convertir-se en l’obra de referència de l’estudi i el coneixement de la història del municipi. Es tracta d’una obra conjunta d’Elisenda Barbé, Arnau Garcia, Jaume liber i Jordi Llimargas.
La publicació compta amb el suport de la Generalitat i la Diputació, i amb el patrocini de Blancafort Resort SL, Càrniques Blancafort SA, Caro Import SL, Disterri SA, Greens Power Products SL, Incic SL i SR Coemmo SL.
